La bellesa de l´entorn de Mas Vinyoles Natura
Ubicació
El municipi de Sant Pere de Torelló, situat a uns 620 metres d’alçada, es troba al nord de la comarca d’Osona. Forma part de la Vall del riu Ges (afluent del Ter) i és zona de confluència entre la Plana de Vic i els primers contraforts del Prepirineu català. Sant Pere de Torelló té una extensió de 57,47 km2 dels quals gairebé un 80% és bosc i paisatge natural de gran atractiu. Això ho converteix en un bon lloc per visitar, fer excursions i passejades… o practicar esports com la bicicleta, running, parapent, ala delta, caiac i hípica. Sant Pere és un vèrtex 360° connectat amb el Ripollès, el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès i la Garrotxa.



Entorn natural
La presència de boscos és un dels principals atractius de la Vall del Ges. Destaca la presència de boscos caducifolis, especialment la fageda, a la part nord de la Serra de Bellmunt, Serra de Llancers i Cabrera. Aquests llocs, solcats per antics camins reals i de difícil accés han permès la seva conservació malgrat que tradicionalment s’ha explotat aquest bosc per obtenir fusta de faig o altres espècies arbòries similars. La fageda més coneguda de la Vall del Ges és La Grevolosa, ubicada en una vall de difícil accés molt propera al coll de Barcons ia l’ermita barroca de Sant Nazari, amb uns roures i boixos espectaculars. S’allotgen diversos faigs catalogats com a arbres monumentals de Catalunya.






Fauna
A l’entorn de Mas Vinyoles hi viu una notable varietat de mamífers, rèptils, amfibis i ocells. Entre els primers podem trobar el porc senglar, la guineu, el teixó, el cabirol, l’esquirol, o el ratpenat, a més del conill i diferents varietats de ratolí i talp. També trobem rèptils com la serp d’aigua, la serp verda, el llangardaix o l’escurçó pirinenc i amfibis com la salamandra, el gripau o diferents tipus de granota. Pel que fa a les aus, podem trobar el bernat pescaire, l’ocell fuster, el pit-roig, l’arrendajo, la puput, l’òliba, el corb, el falcó i alguna àguila. És particularment destacable la piular d’ocells de la lliça (pati central) del Mas, a les matinades de primavera.






